Stromberg al Gorro Frigi

Situada a la vessant nord del Gorro, la Stromberg és una via freda, ideal per quan comença a apretar la calor. Verticalitat, qualitat i quantitat de presses i un equipament molt generós, ens fan fruir de l’escalada sense patiments del primer a l’últim metre. Escalada del tot recomanable, potser la millor via de Gorro.

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que ens mena fins al peu de via (parabolt groc a l’inici).

L1(V)

La via no té pèrdua de la quantitat d’assegurances. Comencem anant a caçar el primer parabolt per de seguida flanquejar un xic a l’esquerra i continuar amunt. Aquesta primera tirada és mantinguda i vertical. El pas més complicat es troba a pocs metres de la reunió. És qüestió de mirar-s’ho una mica i col·locar bé els peus. 30 metres.

L2(IV)

Sortim recte amunt i comencem el festival de grans còdols. La tirada és més tombada que l’anterior i si li afegim l’abundància de presses ens surt un llarg tot diversió. 25 metres.

L3(V+)

Aquesta és sens dubte la tirada estrella de la via. Continuem escalant el camp de patates, cada cop més vertical, fins que arribem a un extraplom molt ben protegit (com tota la via) que superem sense dificultats gracies als bons còdols que anem trobant. Un cop superat flanquegem a l’esquerra per seguir recte amunt. Quan sembla que de sobte s’acaben les presses hem de tirar un xic a la dreta i trobarem una bústia immensa que ens ajuda a superar les darreres verticalitats abans d’entrar a la reunió. 35 metres.

L4(IV)

Sortim recte amunt i de seguida es tomba fins arribar a la reunió, just davant del nas del Gorro Frigi. 20 metres. Aquest llarg i el següent es poden empalmar, tot i que si es fa s’ha d’anar amb cura amb el rossec de les cordes.

L5(6a)

Sortint de la reunió hem de superar un extraplom amb un pas de bloc sobre presses una mica romes. Un cop superat flanquegem  uns metres cap a l’esquerra i acabem d’arribar al cim. Muntem la reunió a la creu. 25 metres.

Descens:

Atenció! Els passamans i cadenes han estat retirats (febrer 2014) Es pot des-grimpar amb cura o rapelar

Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.

El que més m’ha agradat:

• Tercer llarg, l’estrella de la via.
• Impressionant mar de còdols cantelluts.
• Continuïtat de V durant tota la via.
• Ideal per dies de calor.

El que no m’ha agradat tant:

• Als primers 10 metres la roca no es exel·lent com a la resta de la via.